Amb motiu del 750 aniversari de la mort de Jaume I, el 27 de juliol de 1276, l’Assemblea d’Història de la Ribera celebrarà una edició extraordinària dedicada a la relació entre el monarca i els pobles i ciutats de la comarca. Aquesta relació s’inicia el 1234, quatre anys abans de la presa de la ciutat de València, quan una primera expedició militar encapçalada pel rei arribà fins Albalat de la Ribera. L’any següent, una segona incursió culminà amb un assalt fallit al castell de Cullera. Posteriorment, la presència de Jaume I a la Ribera està documentada en vint-i-dues ocasions (a Corbera, Alzira, Cullera i Sueca), sobretot als anys setanta, al final ja de la seua vida. La Ribera va tenir una importància estratègica en la repressió de les revoltes musulmanes i en la consolidació de la conquesta i colonització del nou regne de València, i a Alzira se celebraren les corts valencianes de 1273. Jaume I va ser també el primer a perfilar els límits i l’organització administrativa de la Ribera, en incloure el 1249 dins el terme general i la jurisdicció d’Alzira els districtes castrals –amb els castells i les seues alqueries– de Cullera, Corbera, Alfàndec de Marinyent (avui la Valldigna), Càrcer i Sumacàrcer i fins al terme de Montroi.
En aquesta edició extraordinària de l’Assemblea d’Història de la Ribera, que comptarà amb vuit ponències, s’abordaran temes com l’organització territorial i l’eclesiàstica, la documentació de Jaume I conservada als arxius de la Ribera, el dret agrari, la Sèquia Reial del Xúquer, la imatge del monarca en pintures i miniatures, els llocs de memòria de Jaume I a la Ribera i els últims moments de la vida del rei.
